Pràctica 1: Procés, mètodes i espai personal

Pesar les fruites i verdures a la balança digital

L’activitat escollida per aquesta pràctica és l’acció que realitzen les persones a l’hora de pesar les fruites i verdures a la balança digital. Des de la manera que els clients es desplacen per l’espai fins a les mesures que planteja aquest objecte. L’acció es desenvolupa a prop de l’entrada del supermercat, el recorregut és curt i concentrat, d’aquesta manera el client no ha de desplaçar-se lluny i pot realitzar l’activitat còmodament.

Analitzaré els principals problemes que presenta aquesta àrea respecte a la seva distribució i dimensions, i de quina manera influeixen sobre les persones depenent de les seves condicions físiques.

Tot això amb la finalitat de redissenyar l’espai perquè sigui més còmode i eficient.

 

Recorregut

Per pesar les fruites i les verdures en la bàscula digital del supermercat, cal seguir els següents passos:

  1. Seleccionar les fruites i verdures que es volen comprar en una bossa de plàstic o paper.
  2. Dirigir-se a una de les dues balances que es troben al supermercat.
  3. Assegurar-se abans de tot que el número de la balança marqui zero.
  4. Col·locar la bossa de plàstic o de paper a sobre de la plataforma de la balança.
  5. Esperar uns segons fins que indiqui el pes de la fruita o la verdura seleccionant la tecla corresponent a la pantalla.
  6. Retirar la bossa que estava a sobre de la plataforma de la balança.
  7. Agafar l’etiqueta que surt a continuació i enganxar-la sobre la bossa corresponent.
  8. Dirigir-se cap a les caixes del supermercat per pagar la compra.

 

PAC1:Disseny Universal

ESPAI

L’espai escollit relacionat amb la compra d’aliments és el supermercat Consum d’Igualada.

 

 

He triat aquest espai perquè hi puc accedir de manera molt ràpida (el tinc al costat de casa), un gran nombre de persones el freqüenta diàriament, i m’he volgut centrar en l’acció de comprar els aliments.

En els supermercats trobem una gran interacció constant entre elements, objectes i persones. És un espai bastant concorregut, on tothom té lliure accés, on es poden fer fotografies i parar-t’hi a observar. No és un lloc adient per dibuixar, i, prendre mides és més difícil, però amb el mateix mòbil podria quedar solucionat ja que ara disposem de grans avenços que ens ho faciliten.

Aquesta activitat inclou diverses tasques i interacció entre persones, com ara amb el client a l’hora de pagar, amb els treballadors que s’encarreguen de les diferents seccions del supermercat (peixateria, carnisseria, xarcuteria…).  Però també trobem interaccions amb màquines; per exemple la que s’encarrega de dir els preus dels aliments segons la quantitat seleccionada, la pantalla on apareixen els números que queden per que t’atenguin o l’autoservei a través d’una màquina de sucs naturals recent exprimits.

L’autoservei afavoreix la ràpida circulació entre persones, però en les caixes no disposen d’aquest servei i per tant es generen cues massa llargues.

PLÀNOL

Malbaratament alimentari que mata

Una exposició efímera i itinerant, d’una setmana de durada situada a Arc de Triomf (Barcelona).

El primer dia de l’exposició trobem dos contenidors de vidre buits. Al costat apareixen diverses llums en forma de pictogrames representant la societat. Els contenidors es van omplint amb el menjar sobrant de cinc restaurants diferents. Mentre els cubs de vidre s’omplen, les llums dels pictogrames s’apaguen, representant les morts produïdes per la fam. D’aquesta manera, l’últim dia de la instal·lació veurem els dos cubells plens de menjar i cap llum encesa. Utilitzant les restes dels aliments perque sigui sostenible.

L’objectiu és impactar als receptors perquè prenguin consciència de la fam que hi ha en el món. Com a artistes, cal que ens enfoquen en els problemes actuals que vivim i intentar solucionar-los, o, si més no, millorar-los.